RUTA MODERNISTA L'ESGLÉSIA DE SANT PERE Erigida com a església parroquial, fou consagrada el 890 pel bisbe Gotmar. A mitjan segle XI va ser ampliada. El 1338 es fundava la comunitat de domers i preveres, que la van regir fins al 1893 quan, un cop restaurat el monestir, va perdre la parroquialitat. Tot i això, encara s'hi van celebrar algunes funcions religioses fins al 1936. Arquitectònicament, l'actual edifici és fruit de diverses actuacions realitzades al llarg dels segles; entre altres, s'hi poden veure testimonis romànics i gòtics. Destaca, a la part posterior, un fragment de la muralla construïda al segle XIV, que envoltava el nucli antic de Ripoll i sobre la qual s'aixeca el campanar. LA CASA BUDELLERS La casa, originàriament, fou propietat de la família Descatllar, de la qual sobresortí Ramon Descatllar, abat del monestir de Ripoll (1383-1408). La primera constància documentada, però, data de 1624, quan Lluís Descatllar, governador general del Principat de Catalunya, va vendre la finca a Jeroni Joan Colí, doctor en dret. Posteriorment en van ser propietaris les famílies Lissaga i Gavella. L'any 1793, Eudald Gavella, notari de Tarragona, va vendre la casa al ripollès Agustí Deop, la pubilla del qual es casà amb un membre de la família Budallés, originària de Figueres. Amb posterioritat a 1799 la família Budallés adoptà la forma nobiliària de davant del cognom. La casa, entre moltes altres personalitats, ha tingut com a hostes distingits, en especial durant la Tercera Guerra Carlina, el general Francesc Savalls i els pretendents carlins Alfons i Maria de las Nieves de Braganza de Borbón. Es diu que el rostre de l'estàtua que hi ha a la plaça de l'Ajuntament està inspirat en les faccions bellíssimes de la dona que vivia a la casa Budellers, a finals del segle XIX. LA CASA SOLANELL Aquesta casa té l'origen en el segle XVII, quan la família Solanell, procedent de Ribes de Freser, vingué a viure a Ripoll. Damunt l'antiga porta principal s'hi pot veure l'escut d'armes d'aquesta nissaga, en què hi ha representat un sol i l'escut de Ribes. La finca, que a mitjan segle XIX era propietat de Josep de Solanell, fou ocupada per domers de la comunitat de sant Pere. Un personatge il·lustre vinculat a la casa fou l'eclesiàstic Antoni de Solanell i de Montellà (1670-1726), fill del cavaller Julià de Solanell i de Foix. Fou abat dels monestirs de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès. Diputat del braç eclesiàstic de la Generalitat (1710-13), a la junta de braços de 1713 decidí d'inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V, i això féu que fos privat de l'abadia pels felipistes. LA CASA CODINA Edifici d'influència modernista que data de l'any 1918. Torre de simetria central accentuada per les galeries sortides i el coronament del cos principal. Destaca com a solució alternativa a l'estil constructiu ripollès fins al moment i per la pulcra disposició volumètrica i estructural. EL FORTÍ DE L'ESTRELLA Edifici originàriament militar, que tenia la finalitat de defensar Ripoll dels atacs de l'exèrcit carlí. Es va construir sobre les restes d'un antic fortí, edificat en l'època de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Es va utilitzar durant la tercera d'aquestes guerres (1872-1876). Cal destacar les espitlleres que hi ha en tres de les façanes, a través de les quals els defensors refusaren els atacs. EL CASAL DEL TAURINYÀ Si entreu a l'interior veureu un arc de mig punt rebaixat, sobre impostes motllurades i pilastres amb figures humanes esculpides en alt relleu. Gravat a la pedra, consta l'any 169(8). Al carreró que enfila cap al pont, damunt una porta tapiada,hi ha representat un toro, emblema del llinatge Taurinyà. A la primera meitat del segle XVII sabem que hi vivia Miquel Taurinyà, que exercia de cirurgià i a més era paborde o obrer de l'ermita de Santa Maria del Catllar. EL PONT DEL RAVAL Per facilitar la comunicació de Ripoll amb l'exterior es bastí el pont en el període medieval. S'esfondrà parcialment al segle XVI i uns paletes de Solsona el reedificaren l'any 1585. De resultes de la Primera Guerra Carlina, el maig de 1839, el pont fou destruït pels carlins; no obstant això, hom encara hi pot veure, a banda i banda del riu, els arcs auxiliars i l'arrencada de la volta. També n'hi ha un fragment, sota el pont, a dins les aigües del riu Freser. Acabada la guerra, el pas es va fer per mitjà d'una palanca de fusta. De resultes d'aiguats, la palanca sofrí diversos desperfectes, fins que l'any 1892 se substituí per un pont de pedra, existent en l'actualitat. UN FRAGMENT DE MURALLA Tal com va passar amb altres poblacions catalanes, a Ripoll s'alçà al segle XIV una muralla al voltant de les dependències del monestir i del poble. Els efectes de les diverses guerres que patí la vila, des del s. XVII fins al s.XIX, la debilitaren i l'anaren destruint progressivament. S'accedia a l'interior del recinte a través de cinc portals: el de l'Arquet, el del carrer del Prat, el del pont del Raval, el del pont d'Olot i el del raval de Sant Pere. És precisament en aquest darrer punt, a la façana posterior de l'església de sant Pere, on es pot veure una torre de la muralla. També hi ha un fragment al riu Freser, entre el pont del Raval i el pont de l'Arquet. LA PLAÇA GRAN És una de les places més emblemàtiques de la vila ripollesa, en la qual s'apleguen edificis amb interès històric o arquitectònic. L'element que més atreu la nostra atenció són les voltes, testimoni d'un passat en què la majoria de la plaça estava porxada. Els edificis que mereixen ser citats són: la casa Vaquer, bastida a la segona meitat del s. XIX, que té un paper important durant la celebració de la Festa de la Llana i Casament a Pagès; la casa modernista Alós (llegiu-ne el comentari a part), la casa Sunyer i la casa Soldevila. També cal destacar un rellotge de sol, que duu escrit l'epitafi "Ultima hora cogita", que ens diu: " Pensa en l'última hora". Sota aquesta frase s'hi veuen dues numeracions en xifres romanes, que corresponen als anys 1801 i 1926. LA CASA ALÓS Casa d'estil modernista, també coneguda com la casa del marquès de Dou. És obra de l'arquitecte Josep Mª Pericas, que la projectà l'any 1908. A les façanes exteriors es combinen elements modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies amb ús de mosaic i maó-, i la simplicitat característica del noucentisme. Atenció a la torre, on hi ha escenificacions d'un ós tant als esgrafiats com al parallamps. L'establiment d'una fàbrica i botiga de fideus a la planta baixa féu que popularment fos i sigui coneguda com a cal Fideuer. LA CASA MUNTADES Edifici d'estil neoclàssic construït l'any 1868 segons el projecte del mestre d'obres ripollès Eudald Sadurní. De la façana principal en destaquen les pilastres encapçalades per capitells corintis, que emmarquen el sistema d'obertures coronades pels frontons.La família Montadas eren propietaris rurals que vivien al mas la Serra del Boix i tenien possessions en diversos municipis del Ripollès. La seva implicació en la Tercera Guerra Carlina, en què donare diners a la causa, els portà a la ruïna. L'ANTIC ESCORXADOR MUNICIPAL (CENTRE CULTURAL EUDALD GRAELLS) Edifici construït, segons el projecte redactat per l'arquitecte Antoni Coll i Fort l'any 1906, per destinar-lo a escorxador municipal, en substitució d'un d'anterior, edificat el 1871, en aquest mateix solar. Sobre la porta principal hi ha una llinda amb l'escut de Ripoll i la data 1908, que no correspon a la fi de les obres, que va ser el 1907. L'escorxador estigué en funcionament fins a l'any 1990. A partir de 1993, després de ser reformat esdevingué un centre d'activitats culturals (exposicions, concerts, conferències…) i la seu social d'entitats. Rep el nom en record i homenatge a l'estudiós local de la indústria del ferro Eudald Graells i Puig, que fou director i conservador de l'Arxiu-Museu entre els anys 1957 i 1992. LA CASA SIQUÉS Edifici d'estil postmodernista bastit l'any 1916. S'atribueix la construcció a l'arquitecte Joan Rubió i Bellvé, deixeble d'Antoni Gaudí. Originàriament la coberta era de fusta i de forma punxeguda, cosa que donava un toc original a la construcció i al disseny. Problemes amb la incidència dels agents meteorològics sobre la fusta portaren a substituir-la per un sostre ras. De planta paral·lelepipèdica, utilitza balcons i una glorieta per donar continuïtat a les façanes. L'estructura curvilínia li confereix una gran força expressiva. Popularment és coneguda entre els ripollesos com la casa del Barco, per la semblança de la façana principal amb un vaixell. LA CASA BONADA Estem davant d'una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte modernista Joan Rubió i Bellvé (Reus, 1871-Barcelona, 1952) a Ripoll. Seguidor i deixeble d'Antoni Gaudí, projectà la casa l'any 1912 per encàrrec del metge Francesc Bonada i Parés. Les dues façanes estan construïdes amb pedra carejada. El procediment constructiu és a base de pedra sense desbastar, coronaments punxeguts i irregulars i una expressada falta d'acabats. SANT MIQUEL DE LA ROQUETA Capella d'estil modernista. Marià de Delàs, baró de Vilagaià i propietari dels terrenys, decidí aixecar-la en substitució de la capelleta que hi havia, dedicada ja a sant Miquel arcàngel. L'arquitecte a qui s'encarregà l'obra fou Joan Rubió i Bellvé, del qual també podem veure a Ripoll la casa Bonada. El 2 de gener de 1912 es posà la primera pedra i a mitjan octubre es beneïa. Fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) s'hi van celebrar oficis religiosos. Actualment, a l'interior, s'hi guarda la imatge de la Verge dels Dolors (1947), que era un dels passos que integraven la desapareguda processó de Setmana Santa. L'ANTIC HOSPITAL MUNICIPAL (ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE RIPOLL) El 1573, en temps de l'abat Climent Mai, es fundà l'hospital amb les aportacions econòmiques dels ripollesos (tal com es pot llegir en una inscripció que hi ha a la façana principal). El 1654 va ser reduït a runes pels francesos. El 1661 s'iniciaren les obres de reconstrucció. Per la mateixa causa de la guerra, tornà a ser destruït el maig de 1839. Novament va ser reedificat el 1846 (data que també consta en una inscripció a la façana). Des del 1860 fins al 1990 l'atenció dels malalts la dispensaren congregacions religioses, primer a càrrec de germanes carmelites i, posteriorment, de germanes josefines. Durant la dècada dels anys noranta acollí l'escola taller i des de la tardor de 2001 acull l'Arxiu Històric Comarcal de Ripoll. L'AJUNTAMENT Tot i que pugui no semblar-ho, aquest és l'únic edifici, juntament amb l'església i el claustre, que perviu del conjunt monàstic. Malgrat els successius canvis estructurals patits al llarg dels segles, en essència és el mateix que es construí al segle XVII. Per voluntat de l'abat Francesc de Senjust, es féu un porxo per accedir als claustres des de l'edifici de la Cort del Vicari, l'actual ajuntament. Amb la desamortització de 1835 passà a mans de l'Estat, que el cedí al poble el 1842, perquè fes les funcions d'ajuntament, atès que l'edifici anterior fou malmès durant la Primera Guerra Carlina. La sala que hi ha als baixos, emprada per a actes culturals, duu el nom de l'abat Senjust i s'hi poden veure representats els símbols del cognom d'aquest abat. L'ESTÀTUA DEL 27 DE MAIG Els orígens d'aquest monument cal trobar-los en la Primera Guerra Carlina (1833-1840). En aquest conflicte bèl·lic s'enfrontaren dues opcions polítiques: la carlina i la liberal. Ripoll era una població liberal, que els carlins volien ocupar per la seva situació estratègica i pel prestigi que tenien les armes de foc que s'hi fabricaven. Les tropes carlines, després de diversos intents fracassats d'ocupar la població, iniciaren l'atac definitiu el 19 de maig de 1839. Els ripollesos resistiren, sense rebre reforços, vuit dies. El 27 de maig entraren a la vila, cremaren i/o causaren desperfectes en algunes cases i feren cent-set presoners. En finalitzar la guerra s'instituí la festa del 27 de maig, a fi d'homenatjar els defensors. El 1896 va néixer la idea d'erigir un monument, el qual fou projectat per l'arquitecte Ildefons Bonells i inaugurat el 27 de maig de 1897. Inicialment estava format per una columna, de ferro de fosa, sobre la qual hi havia l'escultura femenina que representa Ripoll i que porta l'escut del poble a un costat i, amb l'altra mà, aguanta la palma del martiri.   © Ajuntament de Ripoll