|
|
|
|
| LLAÉS |
|
|
|
|
|
EL
CASTELL DE LLAÉS
Apartat de la zona urbana, al costat sud-est de la comarca
del Ripollès i a meitat de camí entre Ripoll
i Vallfogona de Ripollès, es troba un dels paratges
més importants a nivell històric i paisatgístic
del municipi: Llaés.
Sobre
un turó es troba el castell, del qual es té
notícia des de l'any 919, en què s'anomenava
Lacesi. L'any 955 passà a dependre del monestir de
Sant Joan de les Abadesses. Sobre el mateix turó es
construí una església, obra de l'abadessa Ranlo,
que consagrà el bisbe Ató el 23 d'abril de 961.
L'església actual respon encara a les característiques
d'aquest temple, però està tan transformat que
difícilment s'hi reconeix res del tipisme dels edificis
romànics, per culpa, segurament, del terratrèmol
de l'any 1427, que ensorrà les voltes i part de l'absis.
Actualment el castell és propietat privada i l'església
és a l'interior de la muralla que envolta les dues
edificacions. Si es vol visitar l'església es recomana
anar-hi un cap de setmana, quan hi solen ser els propietaris
del castell.
|
 |
|
|
|
|
 |
|
EL
PANTEÓ
Molt a prop del castell de
Llaés, a uns 800 metres a peu, hi ha el panteó
dedicat a la memòria de setanta-quatre carrabiners
i un oficial, que foren afusellats per ordre del general
carlista Francesc Savalls el 1874.
|
|
|
 |
|
LA
BALMA DEL TEIXIDOR
Situada a una distància relativament curta, una
hora a peu del castell, es troba la balma del Teixidor,
lloc interessant, que havia servit de refugi dels pobladors
prehistòrics, de taller de muntatge d'armes carlines,
i fins no fa molts anys, d'habitacle d'una família;
en l'actualitat es fan servir per guardar-hi el ramat.
Altres balmes, com són la Baumassa, la Baumeta,
Xuriguera, el Cuc, la Cambrassa i la Fumada donen fe de
la importància que tingué en temps passats
tot el sector de Llaés, quan totes erenhabitades.
Per arribar al Teixidor -propietat privada- cal deixar
el cotxe al trencall que duu a Santa Maria de Besora (Osona).
|
|
|
|
|
|
|
| |
| ©
Ajuntament de Ripoll |
|